Maria López Moya

Una petita sala al ben mig de l’Avinguda Paral·lel de Barcelona, al teatre Barts. Diumenge al vespre. La sala amb butaques vermelles s’omple de parelles adultes, grups de joves, famílies amb nens, que van buscant els seus llocs i s’asseuen. Una olor a crispetes i llaminadures fa pensar en una sala de cinema, però no, la imatge d’un nen ros, amb jaqueta blava sobre d’un asteroide ens explica que es tracta de l’obra d’El Petit Príncep. Una veu anuncia que en cinc minuts comença l’actuació, demana que tothom apagui els telèfons i que no faci fotos “excepte als aplaudiments, allà sí que en podeu fer, és més, us animem a compartir-les”.

La història que va escriure Antoine Saint-Exupéry el 1943 en espatllar-se-li l’avió al mig del desert del Sàhara ha estat traduïda a més de 250 llengües i dialectes, és el llibre francès del que més còpies se n’han fet i té, fins i tot, un parc temàtic a França. Se n’han fet adaptacions per a tot tipus de suports –cinema, ràdio, teatre,..- i ha inspirat altres obres noves.

Pot ser considerada com una obra que mostra tots els defectes de la humanitat

El musical dirigit per Àngel Llacer i Manu Guix comença amb l’escena de l’aviador que s’ha estavellat amb el seu avió al desert del Sàhara, allà es troba un nen petit, que diu que ve d’un asteroide molt llunya i petit que li demana que li dibuixi un xai i li explica la seva història. El viatge del Petit Príncep comença quan ha d’aprendre a estimar la rosa que hi ha plantada al seu planeta, i per fer-ho va voltant per diferents planetes de l’univers coneixent a diferents éssers que el fan reflexionar, fins que arriba a la Terra. Pel camí es troba amb diferents personatges: un senyor borratxo que no sap ben bé per què beu, un home de negocis que compta estrelles per guardar-les a un banc però no en gaudeix, un vanitós que només es mira a si mateix i necessita que sempre l’elogiïn, un geògraf que dibuixa mapes sense moure’s del seu despatx, un fanaler que ha d’apagar i encendre el llum,.. Però finalment, a la Terra, coneix una guineu, que ensenya al Petit Príncep a no jutjar les persones per l’aparença i també l’essència d’esforçar-se pel que un vol.

L’obra, igual que el conte, té un toc de filosofia que fa que pugui ser interpretada de formes diferents. Per un

Foto 1
La guineu és l’encarregada d’ensenyar al Petit Príncep que vol dir l’amistat Foto: La Perla 29

a banda, com un conte, simplement les aventures d’un príncep per aconseguir estimar la seva Rosa com es mereix. Per altra banda pot ser considerada com una obra que mostra tots els defectes de la humanitat: el senyor que compta estrelles ho fa per guardar-les a un banc i no és capaç d’admirar-les ni valorar-les, el senyor vanitós sempre vol que l’idolatrin però quan per fi té algú amb qui estar – el Petit Príncep- és incapaç de deixar de ser així i gaudir de la seva companyia. El fanaler encén i apaga les llums del seu planeta “perquè és la consigna”, no perquè ell cregui de cor que ho ha de fer, i així amb la resta de personatges. Només se salva la guineu, qui fa veure al Petit Príncep que l’amistat i l’amor són l’essència de la vida, que és important viure cada moment per poder tenir una vida completa i que “només s’hi veu bé amb el cor” .

 

Unes cançons magnífiques, animades, i amb una posada en escena espectacular

Tot això amb unes cançons magnífiques, animades, i amb una posada en escena espectacular. A l’escenari, de complement, una pantalla al fons i quatre pantalles petites que mitjançant projeccions vàries i de dibuixos de l’autor extrets del llibre porten l’espectador allà on són els personatges i evoca una gran relació amb la història original.

Una gran cançó final interpretada per l’aviador: “I allà vaig aprendre a recordar que jo també vaig ser un nen, és el que ens passa a les persones grans, que sovint ens n’oblidem”. Al sostre s’encenen llumetes simulant un gran univers, els actors salten de l’escenari, saludant i cantant, unes estrelles daurades de paper cauen com confetis i s’encenen les llums. La música no deixa de sonar, els estels segueixen caient, els nens i nenes saluden efusivament els personatges i, els adults, molts intentant eixugar-se les llàgrimes, aplaudeixen intensament, emocionats, reflexionant, com diu l’aviador “en les coses petites que en realitat són importants”.

Foto 3
Segons el Petit Príncep, com que l’aviador no sabrà quina és la seva estrella, les sentirà riure a totes Foto: La Perla 29

5 motius per anar a veure El Petit Príncep aquest Nadal

1 .Si no has llegit el llibre et plantejaràs molts aspectes de la teva vida que no t’ havies plantejat abans, l’essència d’allò que és imprescindible o, per exemple per què és tant important posar-li un morrió al xai o no. Si has llegit el llibre recordaràs els moments durant la lectura, les reflexions que et va portar a fer i, si el vas llegir fa temps, com has canviat fins ara.

Foto 2
L’obra es va reestrenar el dia 4 de desembre i es representarà fins el 10 de gener Foto: La Perla 29

2. És una manera de fer una cosa diferent de tant en tant. La majoria anem sovint a fer un tomb, a berenar, al parc, fins i tot al cinema, però per què no anar al teatre? Sí que és cert que no és el mateix a nivell econòmic, però val la pena de veritat.

3. Per a les famílies amb nens també és perfecte. Primer de tot, el punt número dos: és un bon pla per les vacances, per fer una cosa diferent les tardes de Nadal. En segon lloc, pot servir per parlar de temes i emocions amb els més petits, com per exemple la mort, l’amor o l’amistat. Veure l’obra i llegir el llibre pot ser un bon recurs per tractar els aspectes més personals de cadascú.

4. Els musicals agraden a quasi tothom. La música fa més amena l’explicació de la hi
stòria, anima, i ambienta molt més l’obra. Si no estàs acostumat a seure en un teatre aquest és el millor començament.

5. Tractant-se d’una obra de la literatura tan universal com és El Petit Príncep, no pot decebre a ningú, compta amb uns actors de luxe, amb unes veus encara millors, i es fa en un teatre acollidor i familiar.